Les llàgrimes són un sentiment de joia o tristesa. Es pot evocar públicament, és normal. No obstant això, és impossible que quelcom que vas poder fer, no ho vares fer perquè ho colguessis i això et faci plorar. Per exemple: Guanyar una pilota d'or de futbol. El candidat en una entrevista diu així: "Vagi estar a punt de retornar la pilota d'or perquè no la volia. Tot i això, al final me l'he quedat". Entre plors. No, no és creïble. Podries haver-la retornat i no ho vares fer. Això vol dir que volies la pilota d'or. En conclusió els teus plors hi sobren del fet que no pots retornar la pilot d'or.

És el mateix cas que li va succeir a l'Ada Colau en les entrevistes. Essent batllessa afirma: "Tantes pressions que vaig estar a punt de deixar-ho". Llavors plora. No. A més a més, dos cops a Rac1 i Catalunya Ràdio. No!. Tu ara ets l'alcaldessa i plores perquè vares estar a punt de deixar-ho. Ara ets batllessa. Això vol dir que vas tirar endavant. Vas vèncer i ets l'alcaldessa. Aquest remordiment a què bé? Deixa de ser alcaldessa. Por que no? Si tant remordiment li causa perquè ara ja no pensa a deixar-ho? Per fer llàstima. Vol fer pena que veiem que plora que és un ésser humà. Per aquest fet no la puc perdonar: l'engany. Ja que se'n riu d'un sentiment que és el plor. Que és natural i és humà. No com les seves llàgrimes artificials.